Què és el Reglament Europeu sobre la Llibertat dels Mitjans de Comunicació? 

El 7 de maig de 2024 va entrar en vigor el Reglament Europeu de Llibertat de Mitjans de Comunicació -European Media Freedom Act (EMFA), en anglès-, que obre una nova etapa en la regulació europea en matèria de mitjans de comunicació. El seu objectiu és harmonitzar les normes nacionals que afecten el funcionament del mercat interior dels mitjans de la Unió Europea (UE) i garantir la seva independència i pluralisme.

Respon a la profunda transformació que han experimentat els mitjans en els darrers anys, la qual cosa comporta oportunitats, però també reptes i amenaces. L'evolució tecnològica i els nous hàbits de consum han modificat un sector que des de fa temps és digital i transfronterer. A més, arriba en un context de creixent polarització i desinformació, en què els mitjans i els periodistes poden enfrontar-se a pressions polítiques, jurídiques i econòmiques.  

Conté principis i disposicions dirigides a salvaguardar la llibertat i el pluralisme dels mitjans com a pilars fonamentals de la democràcia i de l'Estat de Dret. La implementació d'aquestes mesures ha estat gradual des de l'entrada en vigor del reglament. El 8 d'agost de 2025 va marcar un punt d'inflexió important, en ser ja plenament aplicables la gran majoria de les seves disposicions.

Quins instruments inclou per defensar la independència i el pluralisme dels mitjans de comunicació?

Per assegurar el bon funcionament del mercat interior del sector dels mitjans de comunicació, la seva independència i pluralisme, conté normes directament aplicables, dirigides a:  

• Coordinar la resposta de les autoritats nacionals reguladores (ANR) davant la difusió de mitjans de comunicació originaris de fora de la UE que presentin un risc seriós per a la seguretat pública.
• Avaluar l'impacte sobre el pluralisme i la independència editorial d'aquelles operacions de concentració que puguin afectar el mercat interior dels mitjans.
• Delimitar i, si escau, valorar les mesures legislatives, administratives o reguladores preses per un Estat membre que puguin afectar el pluralisme o la independència editorial i impactar en l'activitat dels mitjans en el mercat interior.
• Introduir salvaguardes específiques per al contingut publicat per mitjans de comunicació independents i editorialment responsables en plataformes en línia de molt gran mida (VLOP).
• Proporcionar informació transparent i completa sobre les estructures de propietat dels mitjans de comunicació.
• Garantir, entre altres principis, la transparència, imparcialitat i comparabilitat dels sistemes i les metodologies de mesurament de l'audiència.
• Protegir la independència editorial dels mitjans i les fonts dels periodistes, així com assegurar la sostenibilitat financera i el funcionament independent dels mitjans públics.
• Oferir informació sobre la despesa de les autoritats o entitats públiques dels Estats membres en publicitat institucional, que haurà d'assignar-se amb criteris transparents, objectius i no discriminatoris.
• Facilitar la personalització de l'oferta mediàtica en dispositius i interfícies d'usuari.

Qui té competències per a la seva aplicació?

Es reparteixen entre la Comissió Europea (CE), les ANR dels Estats membres i el Comitè Europeu de Serveis de Mitjans de Comunicació, un òrgan independent creat en virtut de l'EMFA per assessorar la CE. El Comitè està compost per representants d'aquestes ANR de mitjans de comunicació i té com a missió principal promoure l'aplicació efectiva i coherent del marc legislatiu de la UE en aquest àmbit, així com de la normativa específica del sector audiovisual. En la sessió constitutiva de l'EBMS, celebrada el 10 de febrer, el conseller de la CNMC Carlos Aguilar Paredes va ser elegit president per al 2025.

Respecte a les ANR, l'EMFA els atribueix facultats per aplicar en els seus àmbits territorials preceptes relatius a, entre altres aspectes: 

• les bases de dades nacionals sobre la propietat dels mitjans de comunicació
• l'avaluació de les concentracions en el mercat dels mitjans que puguin repercutir en el pluralisme i la independència editorial
• la promoció de codis de conducta, incloent-hi els relatius als sistemes de mesurament de l'audiència.  

En el cas de la CNMC, l'atribució de les competències que l'EMFA preveu per a les ANR requereix de l'aprovació d'una norma amb rang de Llei habilitant, pendent fins a la data.

Quant al Comitè Europeu de Serveis de Mitjans de Comunicació, entre les funcions principals que li assigna l'EMFA destaquen les següents:

• Emetre dictàmens relatius tant a les operacions de concentració com a les mesures administratives i reguladores nacionals que puguin afectar el mercat interior dels mitjans de comunicació.
• Coordinar les mesures nacionals per contrarestar les amenaces contra la seguretat pública per part de mitjans de comunicació de fora de la Unió.
• Organitzar un diàleg estructurat entre les VLOP i els representants de la societat civil i dels mitjans, sobre el tractament del contingut publicat per aquests en aquestes plataformes.
• Fomentar la cooperació i l'intercanvi d'experiències i millors pràctiques entre les ANR, per exemple, sobre sistemes de mesurament d'audiències o el desenvolupament de normes harmonitzades per al disseny dels dispositius o interfícies d'usuari.